Els insectes d'aquest ordre tenen el cos tou, amb dos parells d'ales allargades, semblants entre si, i amb venació primitiva.
Tenen el cap allargat en una espècie de bec amb peces bucals mastegadores.
L'abdomen dels mascles apareix normalment corbat cap amunt, els que els ha valgut el nom vulgar de "mosques escorpí".
El cos és negre i groc amb el cap i l'extrem de l'abdomen de color vermellós. Mesuren uns 2 centímetres de longitud i prop de 3,5 d'envergadura alar. L'abdomen de
les femelles té el final punxegut, mentre que el dels mascles llueix els últims segments doblegats cap amunt i amb forma de pinça amb la qual envolta a la femella durant la còpula.
Els adults volen entre maig i setembre. La posta té lloc en el terra i les larves, similars a erugues, es desenvolupen entre la fullaraca i arriben a mesurar dos
centímetres.
Totes les panorpas s'alimenten de cadàvers i d'altres insectes que cacen al vol. Tenen unes poderoses mandíbules mastegadores en l'extrem del seu allargat rostre en
forma de bec.