L'ERIÇO FOSC (ERINACEUS EUROPAEUS)

LINNAEUS 1758

En l'eriçó, els pèls propis dels mamífers s'han transformat en pues còrnies rígides en la part del llom, mentre que en el ventre té un pelatge vellutat. Les espines són blanques en la base i en la punta, amb bandes fosques entre mitjanes. Quan se sent amenaçat s'enrotlla formant una pilota gairebé perfecta de punxes entrellaçades. Les punxes es renoven periòdicament, canviant-se totes en un any i mig aproximadament. S'alcen gràcies a l'acció d'un múscul estriat.
L'eriçó comú pesa al voltant d'1 quilogram i mesura fins a 25 centímetres de longitud, sent els mascles una mica més grans que les femelles. Les extremitats posteriors són més llargues que les anteriors i tenen cinc dits armats d'arpes. Els ulls són petits igual que les orelles, que són arrodonides. El musell és mòbil i acaba en punta. La dentadura està molt desenvolupada, consta de 36 peces: 20 superiors i 16 inferiors. Són 6 i 4 incisius, 2 i 2 canins, 6 i 4 premolars i 6 i 6 molars. La cua és molt curta, d'entre 2 i 4 centímetres.
L'eriçó és un animal crepuscular, que s'alimenta d'insectes i mol·luscos, i que no dubta a atacar als escurçons que es troba en el seu camí, contra el verí del qual, en cas de mossegada, no és immune, en contra del que es creia antigament. També ingereix diversos productes vegetals. Els seus sentits més desenvolupats són l'olfacte i el tacte.
El període reproductor s'estén d'abril a agost. Els mascles són territorials i bastant agressius. Les femelles poden tenir diverses ventrades en aquest temps. Els mascles persegueixen les femelles durant hores, esperant que estiguin receptives i relaxin les seves pues. Després de la còpula el mascle es desentén de la seva descendència. La gestació dura entre un mes i un mes i mig i les cries seran entre 1 i 9, cegues i amb les pues cobertes per la pell. Obren els ulls al cap de dues setmanes i mamaran durant el primer mes. Al cap de 10 mesos aconsegueixen la maduresa sexual.
A la fi de la tardor comença la letargia en el fons d'un cau càlid i sec, resguardats per una capa de fulles, i no tornaran a emergir fins a abril.
Es troba en gran part d'Europa, i ha estat introduït a Nova Zelanda. Li agraden els espais oberts amb matolls, en terrenys conreats o en dunes de sorra.