Família Bufonidae                                                                        (Gray, J.E., 1825)

Bufo bufo

(Linnaeus, 1758)                     

Gripau comú

 

El gripau comú, les femelles del qual poden aconseguir els 15 centímetres de longitud, es troba per gairebé tota l'Europa continental, Àsia i el nord d'Àfrica.

La coloració és usualment de color bru i uniforme, encara que hi ha variabilitat i poden aparèixer taques més fosques. El ventre és blanc amb taques negres disperses. És un animal d'aspecte robust, amb el cap comparativament no gaire gran ample i lleugerament aplanat, i el musell curt i arrodonit. L'iris de l'ull és daurat profund o color coure, i la pupil·la és horitzontal.

Les potes anteriors són curtes amb quatre dits i dos tubercles en els palmells. Les posteriors són més llargues i tenen cinc dits amb membranes interdigitals poc desenvolupades.

La pell del gripau és seca i molt rugosa, amb abundants berrugues distribuïdes per tot el cos. Té dues grans glàndules verinoses a cada costat del cap. El gripau no pot fer sortir el verí, aquest només surt quan un animal ho mossega i comprimeix les glàndules.

Els gripaus tens hàbits terrestres i només tornen a l'aigua per a la reproducció.

Durant el zel, els mascles mostren unes callositats fosques en els tres primers dits de les mans i un tubercle carpia que els permeten agafar fortament a les femelles durant els apariaments. En realitat, els amfibis no s'aparien: els mascles subjecten a la femella i fecunden els ous en l'exterior, segons els va dipositant la femella. Aquesta abraçada rep el nom de "amplexus" o "amplexo".

Les larves, que són molt petites i de color negre, solen presentar taques daurades. S'alimenten d'algues i detritus. Compliran el desenvolupament larvari en dos o quatre mesos, depenent de les condicions de temperatura de l'aigua i de la disponibilitat d'aliment, i després els petits gripaus, de menys de dos centímetres de grandària, es dispersaran.

Aquest animal és molt beneficiós per als hortolans, ja que s'alimenta, en grans quantitats, de petits animals perjudicials per als cultius.

Mapa de distribució en el municipi (Arxiu Vilobicel)