Vilobicel col.labora amb:

PRINCIPIA

Can Solà

TomEva birders

Licencia Creative Commons
Vilobicel por Josep Biayna Rodríguez se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
Basada en una obra en http://vilobicel.jimdo.com/.

Família Papilionidae Latreille, 1802

Aquesta família de lepidòpters diürns, està constituïda per espècies de talla mitjana o gran, amb el cap gruixut, ales grans de coloracions brillants i nervacions molt desenvolupades, les posteriors, en moltes ocasions, es presenten perllongades en cues.
S'alimenten sense deixar d'aletejar sobre les flors, mentre que en repòs, les ales romanen verticals sobre el dors, juntes l'una a l'altra.
Els papiliònids tenen les sis potes ben desenvolupades amb ungles tarsals simples. Els palps labials són molt reduïts, amples i peluts pel front.
Els ous són rodons i generalment llisos. Les larves tenen en el dors del protòrax un òrgan de defensa anomenat osmeteri, quan la larva és pertorbada emetent una forta olor que conté àcid isobutíric i terpens. Les erugues s'alimenten de les fulles de plantes de la família Aristolochiaceae, Annonaceae, Lauraceae, Canellaceae, Hernandiaceae, Rutaceae i unes altres. Moltes d'aquestes plantes tenen substàncies que en ser ingerides poden ser utilitzades com a defenses químiques.
La majoria d'espècies de papiliònids són tropicals, encara que poden trobar-se en tots els continents excepte en l'Antàrtida. Inclou les papallones diürnes de major grandària.
Es classifiquen en tres subfamílies de distribució molt desigual:
Baroniinae, amb una única espècie.
Parnasiinae, amb unes 50 espècies.
Papilioninae, amb prop de 500 espècies.

Papilio machaon (Linnaeus, 1758)                                                  Papallona reina


Iphiclides podalirius (feistahmeli) Linnaeus, 1758                      Papallona zebrada aranesa